LA  CERIMÒNIA  DELS  OSCAR’S

El lliurament dels Premis Oscar de l’Acadèmia de Cinema de Hollywood, amb el “glamour” del que s’envolta, sempre m’ha paregut la mostra més clara d’allò que Tom Wolfe va titular “la Foguera de les Vanitats”, un món de superficialitats i complements caríssims, en que importa molt més aparentar que SER, un món reservat a una casta privilegiada que nosaltres, el públic, ens encarreguem de venerar. Sense els que els deïfiquen,  ells no existirien.

Passat dilluns de matinada, vaig posar la ràdio, tal com faig cada dia a primeríssima hora, i a totes les emissores que vaig connectar feien el mateix: la Gal·la dels Oscar. Des de la 1 fins a les 6 de la matinada. Tant les privades (SER i RAC 1), com públiques (RNE i Cat Radio) tenien muntat el seu dispositiu d’informadors i especialistes per fer el seguiment. Vist l’èxit, vaig posar Ràdio Benicarló (107.3) que manté tota la nit la discoteca oberta.

Sorprès pel que em va semblar un excés d’atenció dels mitjans dedicada a l’esdeveniment, vaig decidir al matí següent, fer un petit estudi de seguiment de l’acte , entre les meues amistats del facebook. Vaig plantejar aquestes dues preguntes:

1ª. Heu seguit en directe i durant més de mitja hora la cerimònia de lliurament dels Oscar's?   2ª. Creieu justificat que totes les cadenes de ràdio i televisió d'España donen la cerimònia en directe durant 5 hores de la matinada?.
Comentar amb 1ª- Si o no,  2ª- Si o no.

En 24 hores em van donar la seva opinió 55 amigues/amics, entre 16 i 63 anys d’edat, (no demanava aquesta dada, però la sé quasi de tots, per això són amics/coneguts) amb els següents resultats:

55 (100%) NO havien seguit la retransmissió en directe de la gal·la, ni tant sols mitja hora, per tant l’havien seguit 0 (0%)

46  (82%) opinaven que no estava justificat el seguiment que es feia de l’esdeveniment per mitjans espanyols, 2 (4%) opinaven que si, i 7 (14%) opinaven que els donava igual. Érem molts, doncs, els qui no podíem entendre la raó d’aquest desplegament de mitjans a aquelles hores .   A la vista dels resultats he dividit les conclusions en dos categories:    Constatacions i sospites.

CONSTATACIONS

1.- Les xarxes socials  funcionen com  a excel·lent mitjà per conèixer la realitat dels seus usuaris. Són element de participació oberta, lliures i plurals.

2.- Cap dels meus contactes als FB canvia el llit per aplaudir als de les catifes roges

3.- Els mitjans disposats per les empreses de comunicació espanyoles semblen excessius pel resultat que obtenen. Suposo que tindran els seus estudis d’audiència.

SOSPITES:

1.-  USA utilitza Hollywood com ho fa amb altres marques de beguda i hamburgueses

2.-  La promoció que mitjans espanyols fan del cinema americà déu d’estar molt ben pagada, atès el poc cas que en fan quan es tracta de promocionar la cultura autòctona

3.- Els negocis que exploten el “famoseo”  imposen una ideologia que va molt més enllà del atractiu de la industria de la imatge, dicten una ètica i una estètica que segueix produint beneficis colonitzadors arreu del món

4.- Els missatges que controla i distribueix Hollywood són fonamentals per entendre i participar de la nostra cultura occidental.

5.- Ocupant els espais de distribució cultural amb aquesta mena de productes s’impedeix que molts altres productes alternatius ixquen a la llum.

6.- El model de “cultura-negoci” gestionada per molt poques mans,  desvaloritza el concepte de “cultura-oci” a l’abast de molta més gent però sense accés als llocs on es prenen les decisions que acabaran marcant l’èxit o el fracàs dels projectes.

7.- El talent en les arts escèniques, i podem intuir que en les altres arts no serà diferents, roman segrestat sota la necessitat d’aconseguir el reconeixement d’una casta inversora i fiscalitzadora que és qui disposa del capital i les instruccions per triomfar.

8.- La ideologia i el pensament “políticament correcte” de cada època està dirigit per selectes grups de poder que utilitzen qualsevol mitjà per seguir influint. Mitjans audiovisuals, entre els quals el cinema ocupa un lloc determinant, s’utilitzen per a imposar valors, criteris, moda, llenguatge, pensament, etc.

Però tot això no deixa de ser discutible, inclosa la meua opinió, com no pot ser d’una altra manera.