LA
CERIMÒNIA DELS OSCAR’S
El lliurament
dels Premis Oscar de l’Acadèmia de Cinema de Hollywood, amb el “glamour” del
que s’envolta, sempre m’ha paregut la mostra més clara d’allò que Tom Wolfe va
titular “la Foguera de les Vanitats”, un món de superficialitats i complements
caríssims, en que importa molt més aparentar que SER, un món reservat a una
casta privilegiada que nosaltres, el públic, ens encarreguem de venerar. Sense
els que els deïfiquen, ells no
existirien.
Passat dilluns
de matinada, vaig posar la ràdio, tal com faig cada dia a primeríssima hora, i
a totes les emissores que vaig connectar feien el mateix: la Gal·la dels Oscar.
Des de la 1 fins a les 6 de la matinada. Tant les privades (SER i RAC 1), com
públiques (RNE i Cat Radio) tenien muntat el seu dispositiu d’informadors i especialistes
per fer el seguiment. Vist l’èxit, vaig posar Ràdio Benicarló (107.3) que manté
tota la nit la discoteca oberta.
Sorprès pel que
em va semblar un excés d’atenció dels mitjans dedicada a l’esdeveniment, vaig
decidir al matí següent, fer un petit estudi de seguiment de l’acte , entre les
meues amistats del facebook. Vaig plantejar aquestes dues preguntes:
1ª. Heu seguit en directe i durant més de mitja hora la cerimònia
de lliurament dels Oscar's? 2ª. Creieu justificat que totes les cadenes de
ràdio i televisió d'España donen la cerimònia en directe durant 5 hores de la
matinada?.
Comentar amb 1ª- Si o no, 2ª- Si o no.
Comentar amb 1ª- Si o no, 2ª- Si o no.
En 24 hores em van donar la seva opinió 55 amigues/amics,
entre 16 i 63 anys d’edat, (no demanava aquesta dada, però la sé quasi de tots,
per això són amics/coneguts) amb els següents resultats:
55 (100%) NO havien
seguit la retransmissió en directe de la gal·la, ni tant sols mitja hora, per
tant l’havien seguit 0 (0%)
46 (82%) opinaven que
no estava justificat el seguiment que es feia de l’esdeveniment per mitjans
espanyols, 2 (4%) opinaven que si, i 7 (14%) opinaven que els donava igual.
Érem molts, doncs, els qui no podíem entendre la raó d’aquest desplegament de
mitjans a aquelles hores . A la vista dels resultats he dividit les
conclusions en dos categories: Constatacions i sospites.
CONSTATACIONS
1.- Les xarxes
socials funcionen com a excel·lent mitjà per conèixer la realitat
dels seus usuaris. Són element de participació oberta, lliures i plurals.
2.- Cap dels
meus contactes als FB canvia el llit per aplaudir als de les catifes roges
3.- Els mitjans
disposats per les empreses de comunicació espanyoles semblen excessius pel
resultat que obtenen. Suposo que tindran els seus estudis d’audiència.
SOSPITES:
1.- USA utilitza Hollywood com ho fa amb altres
marques de beguda i hamburgueses
2.- La promoció que mitjans espanyols fan del
cinema americà déu d’estar molt ben pagada, atès el poc cas que en fan quan es
tracta de promocionar la cultura autòctona
3.- Els negocis
que exploten el “famoseo” imposen una
ideologia que va molt més enllà del atractiu de la industria de la imatge,
dicten una ètica i una estètica que segueix produint beneficis colonitzadors arreu
del món
4.- Els missatges
que controla i distribueix Hollywood són fonamentals per entendre i participar
de la nostra cultura occidental.
5.- Ocupant els
espais de distribució cultural amb aquesta mena de productes s’impedeix que
molts altres productes alternatius ixquen a la llum.
6.- El model de
“cultura-negoci” gestionada per molt poques mans, desvaloritza el concepte de “cultura-oci” a
l’abast de molta més gent però sense accés als llocs on es prenen les decisions
que acabaran marcant l’èxit o el fracàs dels projectes.
7.- El talent en
les arts escèniques, i podem intuir que en les altres arts no serà diferents, roman
segrestat sota la necessitat d’aconseguir el reconeixement d’una casta inversora
i fiscalitzadora que és qui disposa del capital i les instruccions per triomfar.
8.- La ideologia
i el pensament “políticament correcte” de cada època està dirigit per selectes
grups de poder que utilitzen qualsevol mitjà per seguir influint. Mitjans
audiovisuals, entre els quals el cinema ocupa un lloc determinant, s’utilitzen
per a imposar valors, criteris, moda, llenguatge, pensament, etc.
Però tot això no
deixa de ser discutible, inclosa la meua opinió, com no pot ser d’una altra
manera.