DEMOCRÀCIA I INSUBMISSIÓ

Arrel de la llei antitabac, estant deixant-se vore a Espanya determinats moviments populars d’insubmissió, principalment dels hostalers i propietaris de cafeteries que es senten agredits per una llei que, segons argumenten, va encontra dels seus negocis al fomentar que els fumadors es queden més a casa. Cal dir que la cosa be de lluny, quan el mateix govern socialista, promotor de la llei el 2006, va permetre una maniobra estranya que aplaçava l’aplicació de la mesura, tal com ja s’havia fet a tot Europa.

En aquells moments, i aplicant el joc d’erosió de la imatge del govern central, les comunitats autònomes governades pel PP van promoure una mena de “Paradís  del tabac” en voler fer-ne una lectura parcial de la llei i aplicar allò del “No els feu massa cas”,  convertint-se, de fet, en els  primers insubmisos.

Ara hostalers  valencians, andalusos, madrilenys i de tot arreu intenten portar la revolta civil allí on més els interessa, però no serà fàcil. Ací no estem a Egipte ni a Tunísia, ni les nostres necessitats  socials són les del món àrab. En democràcia els conflictes es resolen acatant les lleis, mai sabotejant-les (al menys en teoria). 

Això és com si nosaltres, veïns de Benicarló, decidirem un dia que  no hem de pagar cap dels impostos municipals (circulació, aparcament, recollida de brossa) o pensarem que els serveis que ens cobren estan mal cobrats (aigua, deixalles, depuració d’aigües fecals(?). Els veïns de la Partida Solades, per exemple,  hem estant més de vint anys (20) pagant impostos per uns serveis municipals que ens han posat fa dos (2) anys . Els carrers eren de terra-pols-fang (segons  el clima) i no disposàvem d’aigua potable, ni clavegueram, ni voreres, ni enllumenat públic al carrer, ni el “cristo que lo fundó”, i hem pagat “religiosament” totes les taxes un any darrera l’altre. Ens haguessem pogut negar a pagar? Segurament que sí. Ens hagués arribat alguna mena de sanció oficial?. Segurament que també, i sense defensa possible

Ull viu, doncs, amb el tema de riure les gràcies a algú que es manifeste obertament  contra el compliment de les lleis, perquè per la mateixa regla de tres poden eixir veus que qüestionen altres lleis i pagaments. Des de Benicarló, sense anar més lluny, ens podríem plantejar perquè hem de col·laborar nosaltres al manteniment de TOTS els trens de rodalies de la Generalitat, quan ací en passen dos al dia. I perquè hem de col·laborar a construir autovies que creuen el nostre país de sud a nord,  (FINS A CABANES, SENYORS) si nosaltres hem de circular sempre per autopista de peatge, perquè no en tenim  d’altra.

En democràcia la insubmissió és molt perillosa, no se sap qui hi ha a l’altra banda de la línia, ni quins interessos defensa.