DEL SISTEMA  HORITZONTAL  A  LA  REFORMA  WERTICAL (1)

                                                           JOAN R. FERRÉ  QUEROL

La educació espanyola està en qüestió. No de ara, no, fa molts anys que vam emprendre un camí de reformes i contrarreformes,  de plans i contraplans, de projectes i contraprojectes, que ens han portat a la situació actual: un sistema horitzontal, pla, desgavellat de cap a peus, mancat d`horitzó i amb la única finalitat de portar gent a les portes de la Universitat, institució que ha acabat pagant , amb la seva ineficàcia, les conseqüències de l’amuntegament i la fragilitat dels aprenentatges .

Els grans causants del fracàs, per a mi, han estat entre d’altres:

Acabar amb la via de Formació Professional que durant molts anys va preparar gent per a un nivell professional mitjà que tant es nota a faltar avui dia. Un excés de formació sense garanties professionals o el fracàs escolar, són els dos grans pols entre els que naveguen molts dels nostres estudiants.

Entendre la igualtat d’oportunitats educatives com la igualtat d’objectius. D’aquesta manera, els continguts escolars s’han hagut de baixar per posar-los a l’abast de la major part dels alumnes, desapareixent la cultura de l’esforç i del gust pels reptes personals. Per als alumnes amb bones condicions ha estat tot massa fàcil i per als desmotivats no els ha ofert cap incentiu.

Considerar l’escola com un espai d’integració per als alumnes nouvinguts. Això és realitzable  per als cursos inicials d’infantil i primària. Però resulta impracticable amb alumnes a partir dels 10 anys si no va acompanyat d’una via accelerada d’aprenentatge dels idiomes vehiculars i, sobre tot, d’una adequada priorització dels objectius a treballar per a cada edat, centrant-se en aquells que resultaren bàsics per a cursos posteriors i obviant els que no aporten matèria substancial.

Vore el pas d’infantil a primària com dues etapes excloents, perdent de colp i volta, els alumnes que ixen d’infantil, tota la espontaneïtat, creativitat i coherència de l’espai escolar, al substituir-lo pels continguts aspres i desgavellats que repeteixen any rere any durant tota l’etapa de primària. “Calladito estas más guapo” és la consigna de l’escola primària a partir dels 6 anys. I després demanem als alumnes que sàpiguen expressar-se oralment i de manera creativa.

I ara arriba el Sistema WERTical del nou ministre d’educació, que rememorant l’esperit dels antics sindicats franquistes, intenta crear un sistema al marge de la opinió dels professionals, aplicant un “ordeno y mando” polititzat, ideologitzat i carregat de prejudicis respecte al paper dels docents i els resultats que vol obtindre, obviant, en canvi, el rumb que marquen els nous temps. Però això són figues d’un altre paner, i tema de la segona part d’aquest article.